Municipi de la Comunitat Valenciana, província d’Alacant, comarca del Comtat. Està ubicat en el vessant meridional de la Serra d’Almudaina a la Vall de Seta. Situat a una altitud de 663m sobre el nivell del mar presenta un clima mediterrani continental. El seu terme municipal limita al nord amb Almudaina i Planes, a l’est amb Benimassot, al sud-est amb Quatretondeta, al sud amb Gorga i a l’oest amb Millena. La seua economia principalment s’ha basat en l’agricultura de secà: olivera, ametler i fruitals. El terreny propi de muntanya amb molts barrancs fa la seua disposició abancalada.

Les restes ibèriques trobades al terme municipal són empremtes inequívoques dels primers pobladors. També hi ha vestigis de població àrab i morisca. Segons estudis de Carme Barceló, catedràtica d’estudis àrabs i islàmics de la Universitat de València, als segles XI-XII, hi ha senyals d’arabització de la població camperola als poblats moriscos de Costurera (Balones), Benilloba,  Benimassot, Fageca i Alcoleja, els quals pertanyien a la Taifa de Dénia. Les restes de làpides trobades, els forns, el cultiu en marges i terrasses, les edificacions i els topònims són senyals d’arabització de la població camperola de les alqueries i del pas d’aquesta cultura.

El prestigiós lingüista Joan Coromines, destaca la llista d’onze pobles de la Vall de Seta, amb un total en conjunt, de 200 cases de moriscos, les quals formaven una parròquia al S.XVI encapçalada per Balones; tenia 13 focs de moriscos el 1563 i 49 focs el 1602. Cap a l’any 1580 li feren parròquia a part, amb 20 cases; i, havent quedat despoblada en produir-se l’expulsió dels moriscos (1609), fou repoblada després de 1611, sota el senyoriu del marquès de Guadalest. Coromines confirma l’etimologia sobre els parònims de “Balones” els quals, han de provindre “…d’una dissimilació de l’àrab Banûna i variants, pertanyents a l’arrel fecunda i panaràbiga bnn “saborós, dolç, graciós”. D’aquest adjectiu bänîna ha de venir el nom d’una alqueria anomenada Belinas donada per Jaume I l’any 1250, que devia ser a la Marina: Dénia-Callosa. Com que en l’original aràbic hem vist formes amb nn, de germinació intensiva, la forma dissimilada també devia tenir ll doble, d’on la variant Bellones, Belló, Vallona…”

Les festes patronals són el primer diumenge d’agost en honor a Sant Francesc dels Terratrèmols i a la Mare de Déu del Rosari. El 17 de gener se celebra Sant Antoni Abad.

La seua gastronomia està molt relacionada amb els productes agrícoles: l’oli, l’ametla i la fruita. Així cal destacar la borreta (espinacs, oli, bacallar i bajoca pebrera) la pericana (pimentó, oli i capellà), l’espencat (tomaca, oli i bacallar), el minxo (base de farina de dacsa al forn amb qualsevol guarnició), coca amb bajoca pebrera i tomaca. De rebosteria: la coca d’ametla, carquinyols, ametlats, ronyoses, pastissos de moniato, mantecats, la coca bova, la tonya, fruites en almívar, melmelades, figues seques, codonyat…

L’enclavament natural del poble, muntanyenc, fa que trobem paratges propicis per fer excursions, com la Creueta, les Coves, la Font de Baix, el Pitxòcol, el Castell de Costurera, la Font i la Carrasca de Costurera. L’existència d’aquests paratges envoltats d’herbes aromàtiques, ambient tranquil i relaxat convida a la visita turística i al senderisme.