Gorga es troba situat en la confluència de les valls de Seta i Travadell, en el vessant dret del riu Seta. El seu terme, de 9,1 km², és bastant accidentat, ple de barrancs i muntanyes i presenta gran atractiu per a les excursions a peu.

L’actual població és d’origen musulmà. Jaume I va conquerir Gorga atorgant-li privilegis i el títol de Vila. L’any 1248 la va donar a Doménec Pérez perquè la repoblara. Posteriorment va passar a les mans de Roger de Llúria i en 1235 es va erigir en senyoriu independent d’Alcoi en sentència del pleit formulat sobre l’herència de l’almirall. El senyoriu va ser també propietat del marqués de Guadalest i del d’Alzira.

D’on ve el terme Gorga és del tot confús. Pot deure’s a la repoblació dels Gorgones, un poble del Lazio amb qui comparteix nom. És ben sabut que va haver-hi una repoblació francesa i italiana. No obstant, hi ha qui opina que el seu topònim podria derivar tant del llatí “gurga” (gola), com del musulmà “lloc d’aigües”.

L’economia és agrícola i ramadera. Les terres cultivades es dediquen a l’ametla, l’olivera i fruites, especialment bresquilla. Les granges de pollastres representen el sector ramader. A més, és l’única població de la vall que té botiga de primeres necessitats i forn.

Entre els seus monuments destaca l’Església de l’Assumpció, d’estil neoclàssic on podem trobar un singular òrgan, riques pintures murals i una extensa iconografia. Cal destacar la imatge de la Verge de Gràcia, patrona del poble, a qui amb fervor li celebren les Festes Majors a últims d’agost.

A Gorga es troba una olivera bimilenaria que encara es troba en producció, i amb un buit central que va servir de refugi durant temps a una família. Esta bonica olivera es pot trobar als voltants del poble, a un paratge conegut com “Racó de Felip o Sobirà”

Mereix també especial menció l’existència en esta localitat d’una banda de música centenària, el Deliri de Gorga, que s’encarrega de posar música a les festes dels pobles de la vall i voltants. A més, és l’encarregada d’interpretar la Salve del mestre Jordà i l’Havanera a la Mare de Déu de Gràcia de l’il·lustre mestre local Tomàs Olcina, dos actes especialment emotius a les Festes Majors.